start your own blog now!
 
Read other blogs...

Temps de canvi

Un punt de vista socialista

Contacte

Blogger:
Name: Temps de Canvi
Temps de canvi és una obra col·lectiva de reflexió política. No pretenem altra cosa que aportar una perspectiva socialista sobre el món que ens envolta.

En campanya


Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!


Mobilitzem-nos contra la jornada de 65 hores setmanals
Aturem la jornada de 65 hores!


La República

Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!

SPANISH, ENGLISH, FRENCH, AND GERMAN VERSION


Fotos recents

Other media

Sindicació


RSS 2.0
ATOM 0.3
This blog powered by motime.com

Comptador

Blog visitat *loading* vegades

Locations of visitors to this page

Auditado por Hispavisitas.com

Titulars



Qui ens enllaça?

Estem a

Vota'm al TOP CATALÀ!

Blogarama - The Blog Directory

directorio de blogs en español

directorio de weblogs. bitadir

Navega amb Firefox!


Optimització

Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768

Contact me
My profile
Linkme
Subscribe to this blog

11/19/08

Sobre el pensament únic, avant la lettre...

"Tota classe dominant es veu obligada, per assolir els seus objectius, a presentar els seus interessos com l'interès comú de tota la societat, és a dir, a donar a les seves idees la forma de la generalitat, a presentar-les com les úniques raonables, les úniques vàlides de manera general (...)"

Karl Marx, filòsof, historiador, sociòleg i economista alemany (1818-1883), a La ideologia alemanya (1845)

Enviat per: FerranPedret a les 12:40 | Enllaça | comments (2) |
       cites, politica

11/11/08

Càstig pel crim classista de Sarrià

L'any 2005 tres individus, un d'ells menor, varen agredir, vexar i assassinar a una ciutadana pel sol fet de la seva condició social i econòmica. Els tres energúmens classistes van pegar reiteradament a la senyora Maria Rosario Endrinal, que dormia en un caixer vora la plaça Molina. Ho feien per torns, divertits, recreant-se en insults i vexacions. En un moment determinat, varen decidir ruixar-la amb líquid inflamable i cremar-la viva, allunyant-se del lloc dels fets, entre bromes,  sense fer ni el més mínim intent d'auxiliar-la ni d'avisar als serveis d'emergències per tal que la poguessin ajudar.

Ja havíem comentat en aquest blog la repugnància especial que ens produïa aquest crim covard i execrable, la ràbia que ens produïa que Oriol Plana i Ricard Pinilla, uns fills de papà, es creguessin amb dret a tractar a una altra persona com si fos infrahumana, només pel fet de ser pobre. Aquest deu ser el classisme que han mamat. Ara els tocarà pagar pel seu crim amb 17 anys de privació de llibertat. Tindran per companys de cel·la o de galeria, molt probablement, gent que alhora que ha comés el delicte que els ha dut fins allà, ha estat víctima també d'una societat que colpeja amb més força a les classes populars. Que els expliquin a ells el sentit profund del seu odi de classe, si gosen.

Enviat per: FerranPedret a les 15:03 | Enllaça | comments (2) |
       dret, politica, economia

11/09/08

Atzucac

"Generalment les revolucions es produeixen als carrerons sense sortida"

Bertolt Brecht, escriptor i dramaturg alemany (1898-1956)

Enviat per: FerranPedret a les 20:56 | Enllaça | comments |
       cites, politica, economia

11/04/08

En defensa de la ocupació i la indústria

Demà dia 5 de novembre, a les 18h, es celebra a Barcelona una manifestació de cabdal importància. És la que han convocat UGT i CCOO sota el lema "En defensa de la ocupació i la indústria". Els companys i companyes del PSC hem quedat a les 17.45h al xamfrà de Passeig de Gràcia amb Casp.

El moment econòmic pel que passa el país és complex, i el teixit industrial català està amenaçat per més de 300 expedients de regulació d'ocupació, que pengen sobre els caps dels treballadors i treballadores com a espases de Damocles.

Demà dimecres, els treballadors i treballadores del país sortirem al carrer per defensar la viabilitat de la nostra indústria, per lluitar pels llocs de treball, i per exigir una acció decidida en matèria de política industrial que garanteixi un futur a l'economia productiva catalana. Els socialistes hi serem. Tu no hi pots faltar.

Enviat per: FerranPedret a les 17:52 | Enllaça | comments (1) |
       politica, economia

11/03/08

Grace Slick, un article i un poema

Fou a través d'un company de temps de canvi que la vaig descobrir, una de les precursores que va obrir nous horitzons per la dona, concretament els de la música moderna liderant els Jefferson Airplane.

Ella a diferència de la Janis Joplin va sobreviure aquella època, i per tant no és una llegenda.

Investigant sobre ella a la xarxa he trobat un article que li fa un homenatge titulat "Dones de pedra" esplèndid,  el trobareu fen clic aquí, en el blog de Meredith Martyr.

Avui la Grace és pintora colorista i de vegades va exposant a galeries dels Estats Units.

Potser la Bjork no és tant original com semblava ser.

En deixo també el seu millor poema i un petit video:

 White Rabbit - Jefferson Airplane
One pill makes you larger
And one pill makes you small
And the ones that mother gives you
Don't do anything at all
Go ask Alice
When she's ten feet tall

And if you go chasing rabbits
And you know you're going to fall
Tell 'em a hookah smoking caterpillar
Has given you the call
Recall Alice
When she was just small

When men on the chessboard
Get up and tell you where to go
And you've just had some kind of mushroom
And your mind is moving slow
Go ask Alice
I think she'll know

When logic and proportion
Have fallen sloppy dead
And the White Knight is talking backwards
And the Red Queen's "off with her head!"
Remember what the dormouse said;
"FEED YOUR HEAD

Enviat per: joanriera a les 23:52 | Enllaça | comments |
       cultura, música

Itàlia com a símptoma

La política italiana és extremadament complexa, ja des dels temps en què floria Florència. No obstant, la política italiana pot ser presa com a símptoma d'algun dels mals que afecten o poden afectar a la política europea en general. I en els darrers mesos encara, hi passen coses que haurien de fer saltar els senyals d'alarma d'una Europa que hauríem de suposar més previnguda front al ressorgiment del feixisme.

Trobem a Itàlia una dreta envalentida per la desorientació política de l'esquerra, arrossegada al populisme i a la mescla indissimulada d'interessos públics i privats per un dirigent, Silvio Berlusconi, que és molt més un gerent dels seus propis negocis que no pas un primer ministre. Hi trobem també una esquerra social desamparada per la deconstrucció política d'una esquerra fragmentada i amb dificultats per bastir un discurs propi. Hi trobem encara un estat infiltrat fins a extrems vergonyosos pel crim organitzat, un poder públic gestionat per la dreta que avala l'odi ètnic i treballa obertament contra els interessos de la classe treballadora.

Hi trobem finalment, per centrar-nos en assumptes recents, un govern que impulsa una reforma educativa que, entre moltes altres qüestions que han incitat la revolta de la comunitat educativa, conté perles com desviar fons del pressupost d'Educació al de Defensa, o imposar condicions per a l'edició de llibres de text que, de fet, només poden ser complertes pel gegant editorial Mondadori, propietat del mateix Silvio Berlusconi

Però hi ha, tanmateix, signes esperançadors: una societat en marxa sota el lema Salvem Itàlia, amb l'espectacular imatge del circ màxim de Roma ple a vessar amb centenars de milers d'italians cridant a pulmó Vogliamo un altro paese! Hi trobem sindicats combatius, intents de reconstruir una esquerra política forta. Hi trobem ciutadans en oberta rebel·lió contra la ignomínia. Hi trobem facultats i instituts ocupats per estudiants, professors i treballadors que resisteixen l'assalt vociferant d'un poder que els titlla de vàndals mentre els nega el dret a reunir-se i manifestar-se. Hi trobem multitudinàries manifestacions d'estudiants, com la del passat 29 d'octubre a la romana Piazza Navona, que resisteixen els assalts i la violència física exercida per unes esquadres feixistes sospitosament protegides per la policia
(cliqueu aquí per una crònica ben documentada, i vegeu la foto que acompanyen aquest post), i que han de veure com el govern acusa a l'esquerra de provocar aldarulls al carrer.

Hi trobem una Itàlia digna i en peu. Ajudem-la! 

Enviat per: FerranPedret a les 14:34 | Enllaça | comments |
       politica

Sobre les comunitats a la xarxa

Alguns corrents neo-ludistes ja han alertat de l'atemptat que pot representar per la intimitat de les persones el Facebook. D'altra banda però des de posicions progressistes no podem negar l'avenç tecnològic i per tant hem d'apostar per un ús responsable de les eines que ofereixen les TIC.

Tot hi això, Facebook no és la comunitat social que atempti més a la intimitat, ja vam parlar en un altre post del votamicuerpo.com o d'un blog impulsat per ex-novios enfadats que es revengen publicant fotos de les seves ex-novies.

I escric això perquè avui llegeixo la notícia que s'ha llançat una nova comunitat anomenada descubrealinfiel.com on diferents persones, sobretot dones, denuncien les infidelitats dels marits, fent-les públiques.

Personalment no tinc una postura clara encara sobre això, però en qualsevol cas, si que estic convençut que el sr. Orwell es va quedar curt a 1984. I això ho diu un usuari compulsiu de facebook.

Sortiran comunitats socials vegetarianes denunciant els que mengen xai? o l'associació de divorciats publicarà la llista dels marits que no paguen la pensió? o ens trobarem fotos a la xarxa dels que no baixen la tapa del wàter?

Jo procuro ser un ciutadà correcte, però tampoc em vull sentir amenaçat del què passarà si em menjo unes costelletes de xai amb uns amics sense saber que n'hi hagi un de vegetarià.

Enviat per: joanriera a les 12:27 | Enllaça | comments |
       tecnologia, politica

11/01/08

Sobre els accidents de cotxe

Fa temps que ho volia comentar, quan llegim sobre d'accidents de cotxe sempre estem a les pàgines de successos no de política.

Malauradament portem molts i molts anys llevant-nos els dilluns sentint per la radio el nombre de morts a la carretera durant el cap de setmana.

Hi estem tant acostumats que si no es tracta d'algun conegut la noticia ens deixa indiferents, ben bé fent honor a la frase d'Stalin de "un mort és una tragèdia, un milió de morts és pura estadística".

Però cal dir que la millora de la seguretat viària és un problema polític de primera magnitud , es tracta de la principal causa de mort del jovent, i hem de dir que fins a l'actual govern socialista ningú no ho ha entomat seriosament, però que ara, per fi, s'ha posat el tema a l'agenda política.

Fins tot just fa un parell de mesos no comencem a veure'n els fruits, jo ja m'he llevat en dos dilluns diferents sentint a la ràdio que ningú havia mort, cosa que m'ha omplert d'emoció. No sabem qui s'ha salvat, qui avui estaria mort, però no tinc cap dubte que la mesura dels 80kmh, que els controls d'alcoholemia i que el pla d'infrastructures i manteniment de carreteres del Quim Nadal salven vides.

Tant de bo, poc a poc seguim treballant en aquesta linia. i l'Aznar si vol que segueixi bebent vi, però sisplau, que no agafi el cotxe.

Enviat per: joanriera a les 20:43 | Enllaça | comments |
       cites, politica

10/29/08

Amb humor, sobre la crisi

Enviat per: FerranPedret a les 09:48 | Enllaça | comments |
       humor, politica, economia

10/15/08

Que no sigui dit

Avui, que no sigui dit, una cita d'Eduard Bernstein. Un altre dia, de Bernstein i Kautsky, provarem de parlar-ne una mica:

"La democràcia és el mitjà per establir el socialisme, i al mateix temps la forma de la seva realització"

Eduard Bernstein, polític i teòric de l'SPD, 1850-1932.

Enviat per: FerranPedret a les 13:26 | Enllaça | comments (4) |
       cites, politica