Un punt de vista socialista

Name: Temps de Canvi
Temps de canvi és una obra col·lectiva de reflexió política.
No pretenem altra cosa que aportar una perspectiva socialista sobre el món que ens envolta.

Aturem la jornada de 65 hores!

Aturem la jornada de 65 hores!

Cap a la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya!
Blogs socialistes al web del PSC
Xarxa de blogs socialistes
Xarxa Progressista
Socialdemocràcia.org
LasIdeas.org
Xarxa Economia Crítica
La Factoria Socialista
Bitàcola d'Ignacio Escolar
Bitàcola de l'Albert Aixalà
Bitàcola de na Bàrbara Alonso
Inquietudes
Bitàcola d'en Mario Álvarez
Bitàcola d'en Xavier Amores
Bitàcola de l'Higini Clotas
Bitàcola d'en Dani Fernádez
Bitàcola d'en Joan Ferran
Bitàcola d'en Miquel Iceta
Bitàcola d'en Javier Jiménez
Bitàcola d'en Roberto Labandera
Bitàcola de l'Eduardo Madina
Bitàcola d'en Manel Mas
Bitàcola d'en Jordi Pedret
Des de 1987 (Julio)
Bitàcola d'en Cristian Rastrojo
Bitàcola d'Antoni Manchado
Bitàcola de José A.Donaire
Bitàcola d'en Ramon Bassas
Bitàcola d'en David Maldonado
Bitàcola d'Enrique Castro
Bitàcola d'en Francesc González
Bitàcola d'en Gustavo Cuadrado
Bitàcola d'en Jaume Collboni
Bitàcola de na Jessica Fillol
A las Barricadas
Bitàcola d'en José Crespín
Bitàcola d'en Pep Fèlix Ballesteros
Blog Bitxo
Bitàcola d'en Juanma Jaime
Bitàcola de na Lourdes Muñoz
Bitàcola de na Lucía Solís
Bitàcola de na Paqui Soriano
Nova Revolució
Des de Sants
La Taverna
Bitàcola de na Yolanda Vicente
ACSUR
AEP
AJEC
Alternative Info. Center
Apropament (Catalunya)
Apropament (Madrid)
B'Tselem (ONG Israel)
Comissions Obreres
Contra la Monarquia
Diari Diagonal
Die Tageszeitung (Taz)
El 75è aniversari de la IIª República
El Plural
El Socialista
Free the USA!
FRELIMO
Frente Farabundo Martí
Gush Shalom
Il Manifesto
Indymedia Barcelona
Internacional Socialista
Joventut Socialista de Barcelona
Joventut Socialista de Catalunya
Joventut Socialista de L'Eixample
La Factoría
La Factoria Socialista
Le Monde Diplomatique
Lliga per la Laïcitat
Movimiento Renovador Sandinista
New York Times
Nodo50
Nou Cicle
OAP
Parti Socialiste (França)
Pau Ara (Israel-Palestina)
PSC
Rebelión
Refusenik (objectors Israel)
Sin Permiso
SPD
The Guardian
The New Left Review
The New Yorker
The Socialist Worker
Unió General de Treballadors
URNG
today
November 2008
October 2008
September 2008
August 2008
July 2008
June 2008
May 2008
April 2008
March 2008
February 2008
January 2008
December 2007
November 2007
October 2007
September 2007
August 2007
July 2007
June 2007
May 2007
April 2007
March 2007
February 2007
January 2007
December 2006
November 2006
October 2006
September 2006
August 2006
July 2006
June 2006
May 2006
April 2006
March 2006
February 2006
January 2006
December 2005
November 2005
October 2005
September 2005
August 2005
July 2005
June 2005
May 2005
April 2005
March 2005
February 2005
cites
cultura
dret
economia
historia de la jsc
humor
internet
laïcitat
llibres
memoria historica
música
politica
tecnologia
viatges
Optimitzat per a Netscape 7.2 i Mozilla Firefox 1.0.1
Millor visualització a 1024x768
Enviat per: FerranPedret a les 12:40 |
Enllaça | comments (2) |
L'any 2005 tres individus, un d'ells menor, varen agredir, vexar i assassinar a una ciutadana pel sol fet de la seva condició social i econòmica. Els tres energúmens classistes van pegar reiteradament a la senyora Maria Rosario Endrinal, que dormia en un caixer vora la plaça Molina. Ho feien per torns, divertits, recreant-se en insults i vexacions. En un moment determinat, varen decidir ruixar-la amb líquid inflamable i cremar-la viva, allunyant-se del lloc dels fets, entre bromes, sense fer ni el més mínim intent d'auxiliar-la ni d'avisar als serveis d'emergències per tal que la poguessin ajudar.
Ja havíem comentat en aquest blog la repugnància especial que ens produïa aquest crim covard i execrable, la ràbia que ens produïa que Oriol Plana i Ricard Pinilla, uns fills de papà, es creguessin amb dret a tractar a una altra persona com si fos infrahumana, només pel fet de ser pobre. Aquest deu ser el classisme que han mamat. Ara els tocarà pagar pel seu crim amb 17 anys de privació de llibertat. Tindran per companys de cel·la o de galeria, molt probablement, gent que alhora que ha comés el delicte que els ha dut fins allà, ha estat víctima també d'una societat que colpeja amb més força a les classes populars. Que els expliquin a ells el sentit profund del seu odi de classe, si gosen.
Enviat per: FerranPedret a les 15:03 |
Enllaça | comments (2) |
Enviat per: FerranPedret a les 20:56 |
Enllaça | comments |
Demà dia 5 de novembre, a les 18h, es celebra a Barcelona una manifestació de cabdal importància. És la que han convocat UGT i CCOO sota el lema "En defensa de la ocupació i la indústria". Els companys i companyes del PSC hem quedat a les 17.45h al xamfrà de Passeig de Gràcia amb Casp.
Enviat per: FerranPedret a les 17:52 |
Enllaça | comments (1) |Grace Slick, un article i un poema
Fou a través d'un company de temps de canvi que la vaig descobrir, una de les precursores que va obrir nous horitzons per la dona, concretament els de la música moderna liderant els Jefferson Airplane.
Ella a diferència de la Janis Joplin va sobreviure aquella època, i per tant no és una llegenda.
Investigant sobre ella a la xarxa he trobat un article que li fa un homenatge titulat "Dones de pedra" esplèndid, el trobareu fen clic aquí, en el blog de Meredith Martyr.
Avui la Grace és pintora colorista i de vegades va exposant a galeries dels Estats Units.
Potser la Bjork no és tant original com semblava ser.
En deixo també el seu millor poema i un petit video:
White Rabbit - Jefferson Airplane
One pill makes you larger
And one pill makes you small
And the ones that mother gives you
Don't do anything at all
Go ask Alice
When she's ten feet tall
And if you go chasing rabbits
And you know you're going to fall
Tell 'em a hookah smoking caterpillar
Has given you the call
Recall Alice
When she was just small
When men on the chessboard
Get up and tell you where to go
And you've just had some kind of mushroom
And your mind is moving slow
Go ask Alice
I think she'll know
When logic and proportion
Have fallen sloppy dead
And the White Knight is talking backwards
And the Red Queen's "off with her head!"
Remember what the dormouse said;
"FEED YOUR HEAD
Enviat per: joanriera a les 23:52 |
Enllaça | comments |
La política italiana és extremadament complexa, ja des dels temps en què floria Florència. No obstant, la política italiana pot ser presa com a símptoma d'algun dels mals que afecten o poden afectar a la política europea en general. I en els darrers mesos encara, hi passen coses que haurien de fer saltar els senyals d'alarma d'una Europa que hauríem de suposar més previnguda front al ressorgiment del feixisme.
Però hi ha, tanmateix, signes esperançadors: una societat en marxa sota el lema Salvem Itàlia, amb l'espectacular imatge del circ màxim de Roma ple a vessar amb centenars de milers d'italians cridant a pulmó Vogliamo un altro paese! Hi trobem sindicats combatius, intents de reconstruir una esquerra política forta. Hi trobem ciutadans en oberta rebel·lió contra la ignomínia. Hi trobem facultats i instituts ocupats per estudiants, professors i treballadors que resisteixen l'assalt vociferant d'un poder que els titlla de vàndals mentre els nega el dret a reunir-se i manifestar-se. Hi trobem multitudinàries manifestacions d'estudiants, com la del passat 29 d'octubre a la romana Piazza Navona, que resisteixen els assalts i la violència física exercida per unes esquadres feixistes sospitosament protegides per la policia (cliqueu aquí per una crònica ben documentada, i vegeu la foto que acompanyen aquest post), i que han de veure com el govern acusa a l'esquerra de provocar aldarulls al carrer.
Enviat per: FerranPedret a les 14:34 |
Enllaça | comments |Sobre les comunitats a la xarxa
Alguns corrents neo-ludistes ja han alertat de l'atemptat que pot representar per la intimitat de les persones el Facebook. D'altra banda però des de posicions progressistes no podem negar l'avenç tecnològic i per tant hem d'apostar per un ús responsable de les eines que ofereixen les TIC.
Tot hi això, Facebook no és la comunitat social que atempti més a la intimitat, ja vam parlar en un altre post del votamicuerpo.com o d'un blog impulsat per ex-novios enfadats que es revengen publicant fotos de les seves ex-novies.
I escric això perquè avui llegeixo la notícia que s'ha llançat una nova comunitat anomenada descubrealinfiel.com on diferents persones, sobretot dones, denuncien les infidelitats dels marits, fent-les públiques.
Personalment no tinc una postura clara encara sobre això, però en qualsevol cas, si que estic convençut que el sr. Orwell es va quedar curt a 1984. I això ho diu un usuari compulsiu de facebook.
Sortiran comunitats socials vegetarianes denunciant els que mengen xai? o l'associació de divorciats publicarà la llista dels marits que no paguen la pensió? o ens trobarem fotos a la xarxa dels que no baixen la tapa del wàter?
Jo procuro ser un ciutadà correcte, però tampoc em vull sentir amenaçat del què passarà si em menjo unes costelletes de xai amb uns amics sense saber que n'hi hagi un de vegetarià.
Enviat per: joanriera a les 12:27 |
Enllaça | comments |Sobre els accidents de cotxe
Fa temps que ho volia comentar, quan llegim sobre d'accidents de cotxe sempre estem a les pàgines de successos no de política. 
Malauradament portem molts i molts anys llevant-nos els dilluns sentint per la radio el nombre de morts a la carretera durant el cap de setmana.
Hi estem tant acostumats que si no es tracta d'algun conegut la noticia ens deixa indiferents, ben bé fent honor a la frase d'Stalin de "un mort és una tragèdia, un milió de morts és pura estadística".
Però cal dir que la millora de la seguretat viària és un problema polític de primera magnitud , es tracta de la principal causa de mort del jovent, i hem de dir que fins a l'actual govern socialista ningú no ho ha entomat seriosament, però que ara, per fi, s'ha posat el tema a l'agenda política.
Fins tot just fa un parell de mesos no comencem a veure'n els fruits, jo ja m'he llevat en dos dilluns diferents sentint a la ràdio que ningú havia mort, cosa que m'ha omplert d'emoció. No sabem qui s'ha salvat, qui avui estaria mort, però no tinc cap dubte que la mesura dels 80kmh, que els controls d'alcoholemia i que el pla d'infrastructures i manteniment de carreteres del Quim Nadal salven vides.
Tant de bo, poc a poc seguim treballant en aquesta linia. i l'Aznar si vol que segueixi bebent vi, però sisplau, que no agafi el cotxe.
Enviat per: joanriera a les 20:43 |
Enllaça | comments |Amb humor, sobre la crisi
Enviat per: FerranPedret a les 09:48 |
Enllaça | comments |
Enviat per: FerranPedret a les 13:26 |
Enllaça | comments (4) |